Procedència de les fotografies

No em puc basar en cap fonament empíric ni científic, però calculo que un 90 % de les fotografies que il·lustren aquest treball són meves. He arribat a desenvolupar una mena de sisè sentit que em porta a pressentir les faltes d’ortografia abans de veure-les; a vegades crec que les ensumo de lluny. La meva dona en pateix les conseqüències, perquè la faig aturar sovint, i també altra gent amb qui em bellugo... Fins i tot els meus companys ciclistes, més d’una vegada, han hagut de posar el peu a terra, no per cap pàjara inesperada, sinó per satisfer la meva dèria.

En segon lloc, la meva família –que és molt nombrosa i força malalta de llengua, com jo– també m’hi ha ajudat. No els puc esmentar tots, però sí que en puc destacar les aportacions principals: les de la meva filla Anna i la meva neboda Gemma. Que consti que només són els més persistents d’una extensa llista de col·laboradors entusiastes i desinteressats (que espero i desitjo que continuï activa com fins ara).

I en tercer lloc, els meus alumnes. A cada un que em fa arribar una fotografia (que jo no tingui) li dono 0,5 punts de regal a la nota del proper examen. No us podeu imaginar l’èxit que té, aquesta iniciativa: no només perquè incrementa la meva col·lecció, sinó perquè desperta i desenvolupa en els nens i les nenes una inquietud per la correcció lingüística i una concentració en l’aplicació de les normes estudiades que fa que continuïn estudiant i progressant –i de quina manera!– fora d’hores. Alguns pares se’n queixen, per allò d’haver d’aturar-se per fer la foto, per enviar-la al profe, etc.

Però que es vagin queixant, oi...?

He d’advertir també que pot ser que algun col·laborador me n’hagi enviat alguna que no sigui de collita pròpia, sinó extreta d’alguna de les webs que ja contenen reculls de rètols amb faltes. No ho puc descartar, és clar, però sí que puc assegurar que, en tot cas, es tracta de la xocolata del lloro.